onsdag 16 mars 2016

Altris scri in occidental

Un ver veteran pri blogs in occidental es Michelle Caspirek, qui scri divers coses in occidental. Lee su blog de ella ci: https://puellesses.wordpress.com/2016/03/13/fantomes-in-li-sepultoria-canzon/

It es possibil que on posse usar altri metodes por collecter li diversi blogs. Con li témpor yo va aprender qualmen on fa it.

Qualmen practicar

Li lingue Occidental es un tre agil e versátil cusin-lingue de Interlingua de IALA. Li du lingues es superficialmen tre simil, ma si on studia les plu profundmen on vide que ili have un diferente naration, por usar un modern expression.

Yo prova scrir alquo chascun die por devenir semper plu hábil in li practic usada del lingue.

Quam un oldon yo pensa que it es bon far un sat long promenada chascun die. Durant mi promenada, forsan plu corectmen marche-curida, o curida con changeat tempo, yo posse pensar pri li coses queles yo vole scrir in li blog o in altri interretal forums u yo participa.

In ti moment yo have noastalgíe al témpor con plu calid tempe, quande yo va posser jetar me sapates o adminim lassar les in li hem. Curer sin sapates, ye nud pedes es tre agreabil, e yo crede que to es bon por li pedes. Al atitudes pri mi "hobby" yo espera retornar in un futur missage.

tisdag 15 mars 2016

Auxilingues possibil alternative

In nor témpor quand mult adulti scritores deve changear li lande u ili posse viver, ili sovente anc deve changear li lingue in li quel ili scri. To posse esser un diffícilitá. On deve sovente haver accesse a un persone quel posse auxiliar li scritor in li novi lingue. Altri scritores ha continuat scrir in lor primi lingue, ma ha in ti casu esset confidet a bon traductores. 

Li sved scritor August Strindberg vivet long periodes in Germania, Suissia e Francia e il era ben conscienti pri li necessitá haver bon traductiones. Il havet mem un marita qui esset un hábil traductora.

Un simili situation havet Arthur Koestler qui havet un amica qui le anc auxiliat quand il vivet in li Unit States. 

Li circumité es decisiv
Quand on vive in altri lande e es dependent del culture, li climate, li social relationes, tande it posse esser diffícil scrir in su oldi lingue, ma quam noi ha suggestet, to posse esser un tre pesanti tache. 


Auxilingues posse auxiliar
Un possibil solution posse esser li auxilingues; ili es simplic ma in li sam témpor expresiv e dona plu grand libertá al usatores quam li etnic lingues. In li esperantic munde hay quelc scritores queles ha usat esperanto. 

Il fugit a Sveida e difundet esperantic cultura
Su nómine esset Ferenc Szilágyi e il hat venit a Svedia quam esperanto-instructor, si yo memora bon. In li 50's del passati secul ille publicat li magasin Norda Prismo. 

Il scrit anc libres. Inter altris un roman Koko krias jam (Galino ja canta) quel i.a. contene un sat humoristic narration pri li adveno de un hungaro a Svedia. 

Yo incontrat le alcun vezes. 

To es un exemple. Il certmen hay pluri. 

Anc certmen occidental vell posser luder li role de vehicul por scritores queles ha devet lassar lor lingues. 

 


söndag 13 mars 2016

Pro quo Occidental

Desde 1949 li lingue in quel yo scri ti textu se nómina Interlingue. Li anterior nómine esset Occidental e ancor in nor dies mult hómes usa ti ancian nóme. Li contr-argument es que li nómine Occidental es tro ligat al Occident, quasi to vel esser un erra. Lass nos explorar li pro e con de usar li ancian Occidental.


Pro quo interlingue

In le fin del quarants del passat sécul li lit occidental-movement esset combattet por revivificar li movement pos li duesmi mundial guerre, durant quel li movement esset practicmen eradicat.

Un forti inspiration certmen anc esset li existentie del International Auxilingue Association (o fórsan plu correctmen Li association por un International Auxilingue) con su interlingua quel esset in le processu de creation.

Li guident occidentalistes proposit conlaboration inter li occidental-movement e interlingua, lu quo Gode cathegoricmen refusat. Durant li primi annus de interlingua it havet un forte exposition in li presse e it ne es estrangi que mult occidentalistes esset atrahet a interlingua.

Tro romanic
ma li fort tendenties a atraher interlingua al romanic lingues rende it tro rigid e dependent del romanic lingues e diminue li paneuropi caracter del lingue.